Armes al neolític i l'edat antiga.

Les armes de l'antiguitat oferien nombrosos avantatges sobre els seus precedents prehistòrics, amb millores significatives quant als seus materials i tècniques d'ús, així com per la seva major durabilitat. L'aprenentatge de la fusió dels metalls va convertir als ferrers en figures molt importants en totes les comunitats humanes, i part dels seus atributs màgics es devien a la revolució tecnològica que representaven les espases de ferro, els escuts i l'armadura personal. D'aquesta refinament tècnic es va seguir un major refinament tàctic, de manera que van començar a dissenyar armes per a fins específics, com l'alabarda o el casc. La difusió de la roda i l'equitació, paral·leles al desenvolupament metal·lúrgic, van forjar la primera unitat militar.

Baina de cuir d'una espasa de mà
de l'`època.

Conjunt de punyals de metalls forjats.

Armes prehistòriques

La pedra va ser, possiblement, la primera arma de l'home. D'aquí només hi ha un pas a aguantar la pedra a la mà com a arma primitiva amb què colpejar, i després el descobriment que la pedra pot ser llançada . La pedra llançada donava al llançador un camp més ampli de possibilitats ofensives i una posició de defensa superior. Amb la pedra podia mantenir al seu adversari, suposem un animal, a una distància en què les seves armes ofensives -banyes, dents i urpes- , no podien ser usades amb tanta facilitat. Allà, se suposa, hauria nascut el projectil com a arma. A més és molt probable que en aquells temps l'home descobrís que podia fer servir branques d'arbres de diferents mides com " maces " , a més de ser possible llançar amb considerable punteria: d'aquesta manera disposava ja de dos elements bàsics per fer una llança amb punta de pedra que pogués descobrir com donar a aquesta llança una punta aguda, que en un primer moment, ho aconsegueix esmolant la punta de la branca al foc, fent-la més dura i resistent capaç de perforar millor els objectius. Per a aquest últim descobriment va ser necessari esperar al següent pas en l'evolució de l'home com a fabricant d'eines, quan desenvolupament la tècnica de tallar trossos de silex. Els primers passos en la talla del silex van estar encaminats cap a la consecució del escalabornat amb la intenció de fabricar una destral, per eliminació de les parts sobrants. Al principi, la destral era portada a la mà, amb una pedra de sílex generalment amb forma de llàgrima, després, amb l'experiència se li va afegir un mànec subjecte a la pedra tallada. Amb el temps els homes van descobrir també que els trossos de sílex procedents del desgast de la peça central eren també útils, sinó més que la destral. Aquestes restes podien ser convertits en puntes de fletxes, de llances, ganivets i, finalment, espases primitives. L'ús del silex millorà molt la llança: la punta era mes dura i afilada i, per tant, més eficaç i duradora a l'hora de cobrar una víctima .

Llança amb punta de sílex

Maça de fusta amb un còdol

 

Destral de mà de sílex

Què és una arma?

Per començar a parlar d'armes, hem de saber de què es tracten:

-Arma: És un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o altre tipus de conflicte. Pot ser utilitzada contra éssers humans en diverses tasques i instal·lacions enemigues, o simplement com una afectiva amenaça. Una arma és, per tant, un dispositiu que amplia la direcció i la magnitud d'una força. Segons una altra interpretació, podrien definir-se com els dispositius més senzills que utilitzen avantatges mecàniques per multiplicar una força.

Ara que ja sabem què és una arma, podem diferenciar-les per l'època o per la tipologia.

I... comencem!

LES ARMES A TRAVÉS DEL TEMPS

Aquest bloc serveix i servirà per a aquells estudiants que s'interessin per l'evolució de les armes que la humanitat ha fet servir des dels principis dels temps fins a l'actualitat (o potser del futur).